Als qui us interessi que la USAP no perdi les arrels, llegiu això i signeu-ho si així ho sentiu
A l'atenció del President, Sr. François Rivière
Ahir al vespre, mitjançant correu electrònic, es va fer efectiva la tramesa de la carta-manifest Rugbi i País publicada en aquest web el passat dijous, Primer de Maig. Amb cinc associacions de supporters usapistes adherides i una quarentena llarga de persones a títol individual, volem doonar a conèixer al Club el nostre posicionament davant dels fets que s'hi exposen, tot reclamant que el leitmotiv de la USAP torni a ser el que resumeix perfectament el títol de l'epístola.
La recollida d'adhesions continua; o sigui que ja ho sabeu: podeu signar-la omplint el formulari que se us obrirà aquí
Benvolgudes, benvolguts
El passat 18 d'abril ens assabentàvem que Pere Manzanares renunciava a continuar essent la veu en català de la USAP a l'Estadi Aimat Giralt. Som molts els que, gràcies a gent com en Pere Manzanares i la seva tasca, ens hem aficionat al rugbi i hem conegut millor la Catalunya Nord. Som molts els catalans del sud que, gràcies als escrits d'En Pere o a la seva veu a Ràdio Arrels, hem vist com la fórmula "rugbi i país" ens atreia, ens conqueria el cor i ens convertia en ambaixadors de la USAP dins de les nostres localitats, de les nostres comarques. Alguns, gràcies a ell i a gent com ell, hem recuperat la calça curta o ens hem atrevit, com a conseqüència de tot plegat, a participar (o fundar!) clubs de rugbi al sud de la línia dibuixada pel Tractat dels Pirineus.
Els sotasignants d'aquestes ratlles no entenem la dimissió, o renúncia, d'En Pere Manzanares com un fet aïllat, sinó com un més d'una sèrie de despropòsits que, des del nostre punt de vista, trenquen la lògica de "rugbi i país" que crèiem que la USAP representava. Des del fet que la versió catalana del web del club estigui "en construcció" des de qui sap lo, fins al fet que les entrades de l'Estadi Lluís Companys estiguessin exclusivament escrites en espanyol i francès, obviant el fet que la llengua comuna entre Barcelona i Perpinyà és, senyors nostres, el català. Se'ns fa difícil, com a seguidors de la USAP i catalans del sud, entendre aquesta deriva que sembla destinada a convertir la catalanitat en una mera referència verbal o estètica (la samarreta ...), un senzill ham per a pescar "incauts". Podem arribar a entendre que, en aquesta època de professionalisme esportiu, es fa difícil compaginar segons què; però que sigui difícil no vol dir que no s'hi hagin d'esmerçar esforços, ni recursos. ni demanar complicitats: ens tenen i tindran sempre a la seva disposició en aquest àmbit.
No estem demanant res que no sigui, formalment, estructural al club i al territori: viure la catalanitat de la manera més natural possible. els demanem, doncs, que recordin que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. Ho diu una bonica cançó, Sa Balanguera. No la triem per atzar: és un poema escrit per Joan Alcover i Maspons (nascut a Mallorca), musicat per Amadeu Vives (nascut a Collbató), que ha esdevingut himne de Mallorca, la part insular del país el Palau dels Reis de la qual roman a Perpinyà. I creguin-nos: quan ens hi posem, sabem enfilar-nos. Ben bé que ho demostrem els castellers del Principat o la Muixeranga del País Valencià.
Una abraçada esportiva.
http://bloc.lalleganya.cat/2014/05/a-latencio-del-president-sr-francois.html
Voir la pièce jointe 8861
A l'atenció del President, Sr. François Rivière
Ahir al vespre, mitjançant correu electrònic, es va fer efectiva la tramesa de la carta-manifest Rugbi i País publicada en aquest web el passat dijous, Primer de Maig. Amb cinc associacions de supporters usapistes adherides i una quarentena llarga de persones a títol individual, volem doonar a conèixer al Club el nostre posicionament davant dels fets que s'hi exposen, tot reclamant que el leitmotiv de la USAP torni a ser el que resumeix perfectament el títol de l'epístola.
La recollida d'adhesions continua; o sigui que ja ho sabeu: podeu signar-la omplint el formulari que se us obrirà aquí
Benvolgudes, benvolguts
El passat 18 d'abril ens assabentàvem que Pere Manzanares renunciava a continuar essent la veu en català de la USAP a l'Estadi Aimat Giralt. Som molts els que, gràcies a gent com en Pere Manzanares i la seva tasca, ens hem aficionat al rugbi i hem conegut millor la Catalunya Nord. Som molts els catalans del sud que, gràcies als escrits d'En Pere o a la seva veu a Ràdio Arrels, hem vist com la fórmula "rugbi i país" ens atreia, ens conqueria el cor i ens convertia en ambaixadors de la USAP dins de les nostres localitats, de les nostres comarques. Alguns, gràcies a ell i a gent com ell, hem recuperat la calça curta o ens hem atrevit, com a conseqüència de tot plegat, a participar (o fundar!) clubs de rugbi al sud de la línia dibuixada pel Tractat dels Pirineus.
Els sotasignants d'aquestes ratlles no entenem la dimissió, o renúncia, d'En Pere Manzanares com un fet aïllat, sinó com un més d'una sèrie de despropòsits que, des del nostre punt de vista, trenquen la lògica de "rugbi i país" que crèiem que la USAP representava. Des del fet que la versió catalana del web del club estigui "en construcció" des de qui sap lo, fins al fet que les entrades de l'Estadi Lluís Companys estiguessin exclusivament escrites en espanyol i francès, obviant el fet que la llengua comuna entre Barcelona i Perpinyà és, senyors nostres, el català. Se'ns fa difícil, com a seguidors de la USAP i catalans del sud, entendre aquesta deriva que sembla destinada a convertir la catalanitat en una mera referència verbal o estètica (la samarreta ...), un senzill ham per a pescar "incauts". Podem arribar a entendre que, en aquesta època de professionalisme esportiu, es fa difícil compaginar segons què; però que sigui difícil no vol dir que no s'hi hagin d'esmerçar esforços, ni recursos. ni demanar complicitats: ens tenen i tindran sempre a la seva disposició en aquest àmbit.
No estem demanant res que no sigui, formalment, estructural al club i al territori: viure la catalanitat de la manera més natural possible. els demanem, doncs, que recordin que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. Ho diu una bonica cançó, Sa Balanguera. No la triem per atzar: és un poema escrit per Joan Alcover i Maspons (nascut a Mallorca), musicat per Amadeu Vives (nascut a Collbató), que ha esdevingut himne de Mallorca, la part insular del país el Palau dels Reis de la qual roman a Perpinyà. I creguin-nos: quan ens hi posem, sabem enfilar-nos. Ben bé que ho demostrem els castellers del Principat o la Muixeranga del País Valencià.
Una abraçada esportiva.
http://bloc.lalleganya.cat/2014/05/a-latencio-del-president-sr-francois.html
Voir la pièce jointe 8861
